Els catalans diem "tallar", verb derivat del lexema catalano-occità "tall", amb molts significats, i que també dona origen a paraules catalanes derivades com ara "taller" (el lloc on es "talla") o "talla", o "tallador", o "entallat" o "tallista", etc. Tot manté una perfecta lògica interna.
Els castellans, en canvi, diuen "taller", però no tenen el lexema "tall". Per dir "tall", en el sentit català de "tallar", diuen "corte". Per tant, la paraula "taller" no té sentit en la seva llengua i l'han manllevada del català.
Per dir "tallar", els castellans diuen "cortar", paraula que sembla una derivada del lexema català "curt", que ells tradueixen per "corto". Seria el nostre "escurçar". Es a dir, quan els castellans volen dir "tallar", el que fan és dir "escurçar". Però si mirem el diccionari castellà, veurem que a l'entrada "corte" en cap moment es fa referència a "escurçar" o "fer curt". Simplement han traduït "tall" per "corte". I per poder dir "escurçar" han creat la paraula "acortar", que torna a fer ús de la traducció castellana del lexema català "curt".
Tanmateix, més endavant, devien incorporar la paraula catalana "tallar" al diccionari castellà, definint altra vegada "cortar", però aquesta vegada referint-se concretament a la fusta. Però, com hem vist, això no té sentit, atès que en castellà no existeix el lexema "tall". El poden fer venir d'una altra incorporació del català, la paraula "talla". Però "talla" no vol dir "corte". Una "talla", en castellà, és una obra tallada o també una mida.
Per postres, en algun moment, també van traduir "tall" al castellà com a "tajo", al qual van dotar del verb "tajar". (Aquest canvi de la LL per la J també el veiem en la traducció de la catalana "palla" per la castellana "paja").
En resum, al diccionari castellà, per dir "tallar" tenen "cortar", "talar", tallar" i "tajar". La primera prové del lexema català "curt" i les altres tres són derivades del lexema català "tall". Són una repetició innecessària. Probablement perquè cada traductor va traduir la paraula catalana al seu aire.
També els anglesos semblen haver agafat el lexema català "curt" quan fan servir el verb "cut", tan similar, però sense la R. "Cut" és un lexema més breu que "curt" i significa "tall" i "tallar", perquè per dir "curt", en canvi, fan servir "short".
"Curt" podria ser un lexema català que prové de l'anglès, però em penso que és a l'inrevés, i que és l'anglès "cut" el que deriva del català "curt". Perquè al lexema anglès li falta la R, que després genera paraules com "cortar" en castellà.
En tot cas, tant "tall" com "cut" o "curt", semblen lexemes onomatopeics, atès que semblen reproduir el so del metall al tallar quelcom: cut, cut... tall, tall...
Els francesos, per la seva banda, per dir "tall" o "tallar" diuen "coupe" o "couper", que em fa pensat que no el deriven del lexema català "curt", sino del lexema català "cop". Sembla que a França tallen a cops. A cop de ferro o de pedra o del que fos. El problema és que ells, per dir "cop" diuen "claquer" o "frapper". Per tant, estan agafant el lexema català "cop" per fer "coup" o "couper".
Els francesos, contràriament, quan diuen "atelier", per dir "taller", ara sí, estan fent servir el lexema català "tall". No té cap sentit, quan ells diuen "coupe" per referir-se a "tall". Ara bé, els francesos tenen les paraules "taille", "tailler" i "tailleur". Totes elles derivades del lexema català "tall".
En aquest sentit, és significatiu, i no sembla pas una coincidència, que quan els francesos o anglesos diuen "tall", s'estan referint a quelcom "alt" o "alta", mentre que en català, en canvi, significa quelcom retallat o disminuït. Es com si en aquestes parles s'hagués entès el significat del lexema català original "tall" exactament a l'inrevés.
Per acabar, cal dir que tant el lexema català "tall" com el lexema català "cop" han generat moltes derivades tant en llengua catalana com en altres llengües derivades del català o catalàniques. Un dia caldrà fer-ne el recull.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada