El lexema català "Tall"

Els catalans diem "tallar", verb derivat del lexema catalano-occità "tall", amb molts significats, i que també dona origen a paraules catalanes derivades com ara "taller" (el lloc on es "talla") o "talla", o "tallador", o "entallat" o "tallista", etc. Tot manté una perfecta lògica interna. 

Els castellans, en canvi, diuen "taller", però no tenen el lexema "tall". Per dir "tall", en el sentit català de "tallar", diuen "corte". Per tant, la paraula "taller" no té sentit en la seva llengua i l'han manllevada del català.

Per dir "tallar", els castellans diuen "cortar", paraula que sembla una derivada del lexema català "curt", que ells tradueixen per "corto". Seria el nostre "escurçar". Es a dir, quan els castellans volen dir "tallar", el que fan és dir "escurçar". Però si mirem el diccionari castellà, veurem que a l'entrada "corte" en cap moment es fa referència a "escurçar" o "fer curt". Simplement han traduït "tall" per "corte". I per poder dir "escurçar" han creat la paraula "acortar", que torna a fer ús de la traducció castellana del lexema català "curt".

Tanmateix, més endavant, devien incorporar la paraula catalana "tallar" al diccionari castellà, definint altra vegada "cortar", però aquesta vegada referint-se concretament a la fusta. Però, com hem vist, això no té sentit, atès que en castellà no existeix el lexema "tall". El poden fer venir d'una altra incorporació del català, la paraula "talla". Però "talla" no vol dir "corte". Una "talla", en castellà, és una obra tallada o també una mida. 

Per postres, en algun moment, també van traduir "tall" al castellà com a "tajo", al qual van dotar del verb "tajar". (Aquest canvi de la LL per la J també el veiem en la traducció de la catalana "palla" per la castellana "paja").  

En resum, al diccionari castellà, per dir "tallar" tenen "cortar", "talar", tallar" i "tajar". La primera prové del lexema català "curt" i les altres tres són derivades del lexema català "tall". Són una repetició innecessària. Probablement perquè cada traductor va traduir la paraula catalana al seu aire.

També els anglesos semblen haver agafat el lexema català "curt" quan fan servir el verb "cut", tan similar, però sense la R. "Cut" és un lexema més breu que "curt" i significa "tall" i "tallar", perquè per dir "curt", en canvi, fan servir "short". 

"Curt" podria ser un lexema català que prové de l'anglès, però em penso que és a l'inrevés, i que és l'anglès "cut" el que deriva del català "curt". Perquè al lexema anglès li falta la R, que després genera paraules com "cortar" en castellà. 

En tot cas, tant "tall" com "cut" o "curt", semblen lexemes onomatopeics, atès que semblen reproduir el so del metall al tallar quelcom: cut, cut... tall, tall...

Els francesos, per la seva banda, per dir "tall" o "tallar" diuen "coupe" o "couper", que em fa pensat que no el deriven del lexema català "curt", sino del lexema català "cop". Sembla que a França tallen a cops. A cop de ferro o de pedra o del que fos. El problema és que ells, per dir "cop" diuen "claquer" o "frapper". Per tant, estan agafant el lexema català "cop" per fer "coup" o "couper". 

Els francesos, contràriament, quan diuen "atelier", per dir "taller", ara sí, estan fent servir el lexema català "tall". No té cap sentit, quan ells diuen "coupe" per referir-se a "tall". Ara bé, els francesos tenen les paraules  "taille", "tailler" i "tailleur". Totes elles derivades del lexema català "tall".  

En aquest sentit, és significatiu, i no sembla pas una coincidència, que quan els francesos o anglesos diuen "tall", s'estan referint a quelcom "alt" o "alta", mentre que en català, en canvi, significa quelcom retallat o disminuït. Es com si en aquestes parles s'hagués entès el significat del lexema català original "tall" exactament a l'inrevés.

Els castellans, per tant, quan tallen escurcen, igual que els anglesos, mentre que els francesos, curiosament, donen cops.

La paraula catalana "talla" és el femení del lexema "tall". Quan els espanyols diuen "¿que talla es?", estan fent servir altra vegada una paraula derivada d'un lexema català. Quan els francesos diuen "tu fais quelle taille?" fan el mateix.

Pel que fa als italians, han utilitzat el lexema català "tall" per crear la paraula "taglio", que tant vol dir "tall" com "tallar". Fer de la LL un GLIO és habitual en llengua italiana, com es veu quan també fan del lexema català "vull" un "voglio". 

El portuguès, en aquest cas, se'ns mostra transparent en la seva utilització del lexema català "curt", atès que el fa servir per definir això mateix, quelcom curt. Ara bé, quan han de traduir les paraules catalanes "tall" o "tallar", fan servir "corte" per als dos significats, sense que signifiqui "escurçar", sinó només "tallar". No tenen la paraula taller, que ells anomenen "oficina". Tanmateix, no es tallen un pèl, mai més ben dit, per fer servir el verb "talhar", per significar "tallar", sense tenir el lexema "tall" en la seva llengua, malgrat sí disposar de "talha" i "talhada" per referir-se a quelcom "tallat", però no pas al tall mateix, que ja hem vist que era "corte". Una bona barreja sense massa sentit ni coherència.

Per acabar, cal dir que tant el lexema català "tall" com el lexema català "cop" han generat moltes derivades tant en llengua catalana com en altres llengües derivades del català o catalàniques. Un dia caldrà fer-ne el recull.